Un conte perquè el cap i el cor trobin la manera de treballar junts. El cap és com un mapa, una llarga melodia plena de paraules i el cor és com un tambor, qui marca la pulsació i el tempo. A vegades el cor batega tan fort i el cap fa tant de soroll que es creen uns embolics interns que sembla que cadascun estigui fent música pel seu costat sense escoltar l'altre. Com podem fer perquè facin música junts? Cap i cor exemplifica les nostres converses internes que tenim sovint i ens proposa utilitzar l'eina de la respiració per a escoltar-nos i tornar al nostre centre.